Written by Bernat Garrigos
Fa tres dies de l’accident nuclear del Japó i encara no sabem com acabaran las centrals nuclears sinistrades, però el que si sabem és que el debat nuclear si/no es torna a reactivar i ben segur que alguns plans s’aturaran i altres regularan per rebaixar riscos acceptats avui en dia. El problema amb la els riscos ambientals de molt baixa probabilitat és que ens acostumem a l’absència d’accidents i percibim que els riscos disminueixen, quan el risc ha estat sempre el mateix, sencillament era una questió de temps, és purament una qüestió de probabilitats, els accidents acaben passant. Però això no vol dir que no podem assumir cap risc, tots assumim riscos cada dia, en travessar un carrer, pujar a un cotxe, entrar a un edifici alt, etc., però hi ha certs riscos que nosaltres n’obtenim les avantatges i també en paguem els costos i en el cas de l’energia nuclear, o els organismes modificats genèticament, on la generació actual hi guanya però els costos els pagaran durant segles les generacions futures. Quin dret tenim a explotar el planeta ara i deixar que ho paguin els nostres fills, néts i encara molt més enllà?.
Ja és prou difícil regular les activitats humanes amb un impacte ambiental greu que podem mesurar dia a dia com seria la destrucció dels hàbitats naturals, la pol·lució de les ciutats, o la sobreexplotació pesquera, però si el cost el paguen sobretot les generacions futures i només després d’un accident, és molt fàcil que els subestimem. Per això és molt important que aquests tipus de riscos es minimitzin o s’evitin totalment, ja que és massa temptador cobrar ara i que paguin després.