This entry was posted on Tuesday, 22 June, 2010 and is filed under Water saving. You can follow any responses to this entry through RSS 2.0.
You can leave a response, or trackback from your own site.
Hola,
imagino que seria poc realista i massa ambiciós, però també es podrien recomanar les piscines naturalitzades, amb plantes i vida animal, sense productes químics…
Actualment hi ha algunes cases que ho ofereixen, crec que és força car però per a qui s’ho pugui permetre seria una bona opció, particularment per aquells llocs molt urbanitzats on han desaparegut (gairebé) tots els punts d’aigua naturals.
Quant a la lona per a cobrir les piscines, hi és calculat el cost energètic de producció i transport de la lona?
Hola!
Potser és poc realista i massa ambiciós, però per què no recomanar també piscines naturalitzades, amb vegetació aquàtica i sense productes químics? Hi ha algunes empreses que en comercialitzen. Crec que són força cares però al cap i a la fi, una piscina és (o hauria de ser) un luxe.
Penso que aquest tipus de piscines podrien ser una molt bona opció per a recrear punts d’aigua “seminaturals” en zones molt urbanitzades.
Miraré d’anar seguint el blog…salut
Hola,
Tens tota la raó, existeixen piscines naturalitzades que no utilitzen productes químics, però al nostre mercat això encara no té gaire acceptació. A la major part de la gent no li agrada trobar-se bitxos o que se li enganxi un tros d’alga a una cama. Aquestes piscines s’utilitzen més a països nòrdics més conscienciats. D’entrada em sembla molt més pràctic incloure alguns canvis a la piscina per que estalvii una 70% de recursos sense que la gent noti cap diferència. Pel pas a la piscina naturalitzada cal un canvi de mentalitat en els gustos de la gent i això requereix més temps, però tot arribarà!
Aquesta blog vol aportar idees de petits canvis a la nostra vida que amb un mínim impacte als nostres costums tinguin un gran impacte a l’ecosistema, sense renunciar als canvis més radicals que segurament costen molt més d’aplicar. Crec que és més difícil justificar-se per no fer res en un petit canvi que en un gran canvi en l’estil de vida. Aquí segurament també es pot aplicar la llei del 80-20. Es poden aconseguir estalvis d’un 80% de l’estalvi potencial molt facilment, però costarà molt més fer els canvis per estalviar el 20% restant de l’estalvi possible. Espero poder aportar altres idees pràctiques.
Anna says:08 September 2010 - 18:09
Hola,
imagino que seria poc realista i massa ambiciós, però també es podrien recomanar les piscines naturalitzades, amb plantes i vida animal, sense productes químics…
Actualment hi ha algunes cases que ho ofereixen, crec que és força car però per a qui s’ho pugui permetre seria una bona opció, particularment per aquells llocs molt urbanitzats on han desaparegut (gairebé) tots els punts d’aigua naturals.
Quant a la lona per a cobrir les piscines, hi és calculat el cost energètic de producció i transport de la lona?
Anna says:11 September 2010 - 20:09
Hola!
Potser és poc realista i massa ambiciós, però per què no recomanar també piscines naturalitzades, amb vegetació aquàtica i sense productes químics? Hi ha algunes empreses que en comercialitzen. Crec que són força cares però al cap i a la fi, una piscina és (o hauria de ser) un luxe.
Penso que aquest tipus de piscines podrien ser una molt bona opció per a recrear punts d’aigua “seminaturals” en zones molt urbanitzades.
Miraré d’anar seguint el blog…salut
Bernat Garrigos says:22 September 2010 - 17:09
Hola,
Tens tota la raó, existeixen piscines naturalitzades que no utilitzen productes químics, però al nostre mercat això encara no té gaire acceptació. A la major part de la gent no li agrada trobar-se bitxos o que se li enganxi un tros d’alga a una cama. Aquestes piscines s’utilitzen més a països nòrdics més conscienciats. D’entrada em sembla molt més pràctic incloure alguns canvis a la piscina per que estalvii una 70% de recursos sense que la gent noti cap diferència. Pel pas a la piscina naturalitzada cal un canvi de mentalitat en els gustos de la gent i això requereix més temps, però tot arribarà!
Aquesta blog vol aportar idees de petits canvis a la nostra vida que amb un mínim impacte als nostres costums tinguin un gran impacte a l’ecosistema, sense renunciar als canvis més radicals que segurament costen molt més d’aplicar. Crec que és més difícil justificar-se per no fer res en un petit canvi que en un gran canvi en l’estil de vida. Aquí segurament també es pot aplicar la llei del 80-20. Es poden aconseguir estalvis d’un 80% de l’estalvi potencial molt facilment, però costarà molt més fer els canvis per estalviar el 20% restant de l’estalvi possible. Espero poder aportar altres idees pràctiques.